Com comentava al post anterior, la Marta i jo hem anat a Itàlia de vacances durant una setmana. Vem visitar Florència, Roma i Nàpols (per aquest ordre), i la veritat és que Itàlia és un país que fascina però que alhora sembla que es va quedant enrere.

Mapa d’Itàlia

Aquest cop, la Marta i jo vem viatjar amb ClickAir, pel meu gust un desastre, ja que el servei era deficient comparat amb companyies de LowCost com EasyJet o Vueling.

De Barcelona vem volar a Pisa, i ens vem aturar en aquesta petita població per dinar i visitar-la, al cap hi ha a la fi Pisa es pot veure en 2 horetes.

Amb un cop de tren ens vem plantar a Florència. Particularment a mi, m’havien parlat malament dels trens italians, però coneixent les rodalies de la RENFE, vaig trobar una grata sorpresa ja que tenien uns preus competitius, sense retards, i un bon servei en definitiva.

A Florència hi vem estar dos dies, els justos per comprovar que aquesta petita ciutat és un autèntic museu a l’aire lliure. Florència té la quarta catedral més gran del món, una autència peça d’art de grans magnituds. Ademés de tenir el museu més important d’Itàlia, i un dels més importants d’Europa, la Galeria dels Uffizi.

La plaça della Signiora, al costat de la Galeria dels Uffizi, és un autèntic museu a l’aire lliure, amb un ajuntament que s’assembla molt a l’ajuntament de Tallinn (jejeje).

Després ens vem desplaçar a Roma amb una hora i mitja de tren. Roma és una ciutat col.losal, edicis que tenen dos mil anys d’antiguitat al costat de construccions renaixentistes, ruïnes romanes (relativament) ben conservades, belles catedrals, el Vaticà, … impossible resumir-ho…

Allà vem sopar amb l’Enrico i els seus amics, al costat de “sant Pasquino“.

I per últim, vem fer parada a Nàpols, que ens va servir de punt de sortida per visitar les increïbles restes de la villa romana de Pompeia, recomanables a tothom de perdre-hi mig dia passejant-hi i intentant reviure com podien viure la gent d’aquella època fa 2000 anys abans de que el Vesuvi els enterrés.

Per últim, vem visitar l’illa de Capri, a 45 minuts amb ferry de Nàpols. La illa de Capri és una fantàstica illa, per tal de disfrutar-la tranquil.lament amb un parell de dies i uns quants euros a les butxaques ! jejeje nosaltres vem visitar la grutta azzurra (mireu el perquè li diuen la gruta blava a la foto), i el poblet de Capri, ademés del port marítim.

Finalment, i pels pèls, vaig poder-me retrobar a Nàpols amb l’Andrea, un amic de Suècia també, i vem compartir un crodino (aperitiu) mentre parlàvem dels seus projectes futurs.

En definitiva, un viatge genial en un país excepcional. Algun dia us explicaré també alguna aventureta pel Marroc, de moment vaig preparant el próxim viatge que farem la Marta i jo… la Xina !