Fa unes quinze hores que la Marta i jo hem arribat de la Xina. Bé, per ser més exactes de Hong Kong (ja que no es senten massa xinesos). La veritat és que no sé si vem marxar ahir, abans d’ahir o quan exactament, ni tampoc sé si tinc gana, son, o si estic cansat… seran els efectes del jet lag, no ?

Com ja vaig resumir breument desde Beijing, la Xina és un país que m’ha encantat. A priori no esperava trobar-me aquest tipus de país, però també era la primera vegada que viatjava a Àsia, per tant…

A continuació us explicaré en diferents capítols, el recorregut que vem seguir per la Xina, les negociacions en els mercats xinesos, com ens enteníem amb els aborígens, i d’altres coses… que espero que serveixin a gent que com jo va buscar informació a la xarxa sobre aquest gran país !

A continuació us explicaré l’arribada a Hong Kong, el passeig per Macau i els tres primers dies a Zhuhai, abans d’aventurar-nos cap a Yangshuo, Shanghai i Beijing.

Macau i Zhuhai

• Arribem a Hong Kong, després de dos vols amb Finnair (Barcelona - Helsinki, Helsinki - Hong Kong), on quasi no agafem la connexió per culpa d’Ibèria, que va fer arribar els seus passatgers a l’avió una hora tard.
  Des de l’aeroport de Hong Kong, agafem un autobús fins a Central, que és on hi ha el port de ferris que es dirigeixen a Macao. A l’estació dels ferries, comprem un bitllet pel ferry de les 11, i veiem que als xinesos això de l’hora els és ben igual, i pugem al ferry de les 10.30. Hi havia bastanta mala mar, però en una hora arribem a Macao, on hem de fer una hora de cua per entrar a Macao (perquè ens mirin el passaport, etc.).
• A Macau ens trobem el Justin, i el Nick, un amic seu de Minessota. Anem a visitar una mica aquesta ciutat encantadora que sembla una ciutat europea plena de xinesos. Els colors, els carrers, les esglésies semblen similars a un poble mediterrani, però els olors, els sorolls no s’assemblen a res que hàgim vist abans. Tots els cartells estaven en xinès i portuguès, ja que havia estat una colònia portuguesa. Tot i això, Macau és coneguda com les Vegas d’Àsia, ja que està ple de casinos, ja que el joc està permès en aquesta regió, al contrari de la Xina. Després de caminar una mica, vem dinar uns dumplings al carrer, que estaven força bons.
  

  En el moment que volem anar cap a Zhuhai, passem el control per sortir de Macao i entrem en el control per anar a la Xina. El Justin ha de renovar el seu visat per entrar a la Xina, i allà li diuen que no renoven visats a ciutadans americans els diumenges, i que s’ha de quedar a Macao fins a l’endemà per veure si li fan el visat. Nosaltres vam creuar la frontera, i vem anar cap a Zhuhai a casa de la Sandy, la cosina del Justin.

• Zhuhai és una ciutat amb molts parcs que en teoria sembla petita però comencem a adonar-nos de les dimensions que tenen les ciutats a la Xina. Per començar els edificis són bàsicament rascacels, i estan constantment construint-ne més i més. En taxi des de la frontera de Xina amb Macao, fins a casa de la Sandy hi havia 30 minuts, i les coses havien canviat de cop. El primer era que ja es conduïa per la dreta (a Macau i a Hong Kong es condueix per l’esquerra), i tot era en xinès, no hi havia subtítols portugesos ni anglesos.
  Allà hi vàrem passar tres dies acompanyats pel Justin (que va arribar a l’endemà a la tarda amb el seu visat), i amb les seves cosines que ens van ensenyar les delícies de la cuina cantonesa.
  

  He descobert, que als xinesos els agrada molt fer-se massatges (suposo que és una cosa generalitzada a Àsia), i vem anar les dues nits que vem estar a Zhuhai a fer-nos massatges. Jo vaig fer-me un body massage el primer dia, que no em va agradar gens i a l’endemà un massatge de peus que va ser millor (pel meu gust) ! jejejejejejeje per tant, us recomano que us aneu a fer massatges a la Xina ! 1 hora de massatges amb beguda inclosa ens va sortir a 3 € per persona ! brutal…

  Des de Zhuhai vem comprar dos bitllets per anar amb autobús a Yangshuo, 12 hores de viatge. Ens va costar 14 € el bitllet. L’autobús era prou còmode i per sort no estava ple. El problema era que el conductor va posar una sèrie xinesa amb el volum al màxim, i les primeres hores a l’autobús van ser bastant infernals.

Continuaré el relat del viatge de Xina en els següents posts, sinó el post serà gegant…