Abans que ens oblidem de les meravelloses vacances que vam passar a Mèxic escriuré unes quantes línies al respecte….

Per començar, l’arribada al DF amb Continental va ser una mica accidentada i vem haver d’aturar a repostar a Canadà, (vaig poder veure 3 pel·lícules, veure que la pantalleta portava linux i guanyar 1 milió de dòlars jugant al blackjack) i això va provocar que arribéssim tard a l’aeroport de Newark (després d’un desagradable encontre a la frontera americana….) i haguéssim de fer nit al mític hotel Ramada de New Jersey. A l’endemà quasi perdem el vol cap al DF.

Al DF ens vem trobar a l’Hugo que ens va deixar un apartament per dormir al tranquil barri de Villa de Cortés. Després de visitar el centre, menjar fajitas, pozole (veure foto) i boníssimes sopes (amb cochinita pibil i formatge Oaxaca) de la Gloria. Comentar que el museu d’Antropologia de Mèxic DF és molt espectacular. Al cap de setmana va venir l’Hèctor que ens va acompanyar a visitar les piràmides del sol i la lluna de Teotihuacan i el preciós poble de Taxco.

A partir d’aquí vem anar a Toluca per agafar un vol cap a Huatulco (al Pacífic), ja que Puerto Escondido ens esperava! Puerto escondido es un poble que comença a ser mass turístic, i on hi viuen molts surfistes donades les onades que van haver. Vem provar això del surf… i bé… millor que ens dediquem a un altre esport! L’hotel Villa Carrizalillo ha estat tot un encert, et va agradar oir Marta? jejejejeje

Va fer una mica de llàstima abandonar el bonic hotel de Puerto Escondido, però després de 12 hores en un súper autobús de luxe vem arribar a San Cristóbal de las Casas, Chiapes. Per mi va ser un dels millors llocs per visitar, amb la seva màgia, misticisme, colors i gent. Ademés vem poder conèixer gent molt interessant, com la família Casajoana de Sant Cugat, o el Joan de Granollers amb el que vem viatjar per Chiapes en paral·lel. Destacaria San Juan Chamula que té una església increïble i Palenque, que pel meu gust són unes de les millors ruïnes maies que vaig veure a Mèxic.

Allà a Palenque vem tenir l’experiència de dormir a la selva (el Panchán), i sopar en un animat restaurant on tots els turistes que dormien en aquella selva (plena de bungalows) hi sopaven i hi disfrutaven de la música en directe. Des d’allà vem visitar les ruïnes de Yaxchilan (amb un “simpàtic” xòfer), on només s’hi podia anar amb barca, i més tard a Bonampack on hi va ploure torrencialment i vem haver de córrer com bojos

Des de Palenque vem sortir de nit cap a Mèrida, on hi vem descansar dues nits i vem llogar un cotxe per anar cap a Cancun, on després d’una nit ens vem dirigir cap a l’hotel Barceló Maya Palace i a Tulum

Porto una setmana de vacances a Mexic!jejeje estarem una setmana i mitja mes visitant Pue to Escondido, Chiapes, Riviera maia, entre daltres!

mes informacio sobre la ruta que estem fent

bones vacances a tots i totes!

Una setmana després de tornar d’Escòcia puc dir que aquest país m’ha fascinat. Com ja ho va fer Noruega en la seva visita el 2005, Escòcia m’ha sorprès per la seva espectacular natura, llacs, muntanyes, boscos, mar, llum, núvols, el sol, ….

S’ha de dir també que la gent escocesa és molt agradable i en tot moment ens han ajudat a trobar els recòndits bed&breakfast que havíem reservat i fins i tot l’aeroport de Prestwick, que és complicat trobar desde Glasgow, encara que un encarregat de benzinera (que llegia un article sobre com fabricar una bomba) a Glasgow ens va guiar perfectament.

El que més m’ha soprès i recomano és potser el llac Ness des del castell d’Urquhart, Edimburg, els seus esmorçars, el seu temps i l’illa d’Skye. Aquesta última en majúscules… tot i que només vem poder veure la costa oest, les seves muntanyes, i tastar el seu whisky! jejejeje

Aquí unes fotos…

En 6 hores la Marta i jo estarem en un avió RyanAir volant cap a Glasgow per a començar el nostre periple per terres escoceses. La setmana santa de l’any passat ens vem aventurar a visitar el sud d’Irlanda, i la veritat és que a mi em va encantar! Els seus paisatges, ciutats, castells, pubs, música, el mar…

Escòcia promet paisatges encara més excitants, castells encara més espectaculars, i molta pluja i fred segons les previsions meteorològiques! jejejejejeje

De moment ja tenim la maleta a casa preparada, amb una guia de viatges d’Escòcia Penguin (seguint el boicto a Lonely Planet que vem prometre després de fer el trecking per les gorges del Todra, al Marroc i on quasi ens perdem), i ja tenim marcada la ruta que farem.

Dues nits a Edimburg esperem que siguin suficients per veure una mica aquesta ciutat que sembla meravellosa, una nit aprop del llac Ness, esperem que sigui suficient per veure (o no) el mostre a través de la seva boirina, dues nits a la recomanada per tothom illa d’Skye (on ha estat difícil trobar-hi bed&breakfast) on esperem que no plogui prou per fer-nos desistir veure els paisatges, i finalment a Oban hi passarem l’última nit… hi veurem balenes?

Qui més qui menys sabrà que m’agrada estar involucrat en molts projectes, i un d’ells és el projecte del blog de viatges 3viajesaldia.com que vem iniciar quan treballava a Atrapalo amb 2 companys més (Manuel i Silvia) i l’Albert (ex-company del Manuel), motivats per la nostra afició a viatjar.

Després de 3 mesos d’escriptura (liderada per la Silvia i el Manuel), hem arribat als 100 posts i no hem trobat millor manera de celebrar-ho que crear un concurs de fotografia, el típic concurs de fotografia que es fa a tot arreu, però bé, tenim ganes de conèixer nous llocs per a viatjar-hi, no sigui que en el nostre mapa no sapiguem localitzar algun lloc que sigui imperdible !

Per més informació, llegiu les bases del concurs que estan al post del concurs.

Us animo a participar-hi !

Doncs res, torno a marxar de vacances. Realment, el 2007 ha estat un any ple de viatges molt emocionats, vaig començar viatjant a Berlín amb el Toni i el Marc, a Granada amb la Marta, a Irlanda per Setmana Santa, a Mallorca amb el Pau & friends, a Itàlia i l’últim gran viatge a la Xina també amb la Marta, on em vaig trobar amb el meu amic Justin.

Ara toca el Marroc, la veritat és que ja hi he anat 2 vegades! jejejeje la primera el 2003, em va permetre adinsar-me en el món de les ONG i el professorat, ademés de fer grans amistats com el Siddhartha, la Meri, el Dani, el Hassan, entre molts altres. El següent any, vaig baixar a veure el Hassan i a fer una petita ruta pel Marroc en el cotxe del Driss, un antic Peugeot 203 jejejeje. Però sempre em vaig quedar amb les ganes d’anar al desert, i passar-hi una nit.

Aquesta vegada he enredat als amics de Växjö (Philipp, Mario, Toni i Marc) ademés de la Marta, per anar a Marrakech, llogar uns jeeps i arribar-nos a les dunes d’Erg Chebbi.

Us passo la meva ruta, i no dubteu que n’escriuré un post a la tornada explicant les aventures que hem viscut.

Passejant per les festes de la Mercè amb la Marta, entre les paradetes de les ONGs, vem descobrir una paradeta de la ONG Viatgers del Món.

Viatgers del món són una organització no governamental orientada al turisme responsable, sostenible i just sense ànim de lucre. El seu objectiu és sensibilitzar, promoure i difondre el turisme responsable, utilitzant els viatges com a instrument pel desenvolupament econòmic local i coneixement mutu dels pobles. Intenten fer dels viatges una experiència enriquidora tant pels “turistes” com pels locals, partint sempre d’una visió igualitària.

Ja fa dies que va aparèixer la notícia del Google Lunar X Prize. El Google Lunar X Prize busca la creació d’una cursa privada cap a la Lluna on s’hi vegi involucrada gent de tot el món, per tal d’accelerar l’exploració de l’espai en benefici de tota la humanitat. El premi dotat en 30 milions de dòlars és un altre alicient.

Realment l’espai serà una de les solucions de la humanitat davant de la qualitat de vida que es preveu que els humans tindrem al nostre planeta, gràcies a la nostra implicació en el canvi climàtic o en la dependència energètica.

Amb aquest post volia acabar el relat del viatge que la Marta i jo vem fer per la Xina ja fa un mes (que ràpid passa el temps). Hem relatat la nostra arribada a Macau, Zhuhai, després com vem anar al meravellós poble de Yangshuo i a la increïble Shanghai.

L’etapa final del viatge van ser cinc intensos dies a Beijing, la gran capital xinesa que l’any 2008 celebrarà els Jocs Olímpics. Beijing és una ciutat que té una àrea com mitja Catalunya (16808 km2), i em va donar la impressio de ser un poble gegantí, ni tan sols es nota l’hegemonia de ciutat, un gran poble.

Ens vem allotjar en un hostel molt bufó, el Lotus Hostel en un dels hutongs de Beijing relativament a prop de la plaça de TiananMen (15 minuts amb taxi), i relativament a prop del metro (20 minuts caminant). És un hostel molt tranquil i recomanable, on la gent que el porta parla anglès.

Some time ago I wrote an article oriented to all the students that wanted to go to study at Växjö University, but it was in catalan. So sorry, I’m catalan, and I decided to blog in catalan, probably it’s not a good chance to arrive to everybody but it’s my language (and 7 milion people more).

The reason of this english-post are my Växjö friends ! I want to dedicate this post to all of them, because after almost three years I feel very proud to have shared 6 months of my life knowing people like them, open-minded people all around the world that make me think that you can find good people anywhere. And the other friends that I have and I love too… why not dedicate a post to all the people that I love or we have crossed our lifes wherever ? let’s go !