Abans que ens oblidem de les meravelloses vacances que vam passar a Mèxic escriuré unes quantes línies al respecte….

Per començar, l’arribada al DF amb Continental va ser una mica accidentada i vem haver d’aturar a repostar a Canadà, (vaig poder veure 3 pel·lícules, veure que la pantalleta portava linux i guanyar 1 milió de dòlars jugant al blackjack) i això va provocar que arribéssim tard a l’aeroport de Newark (després d’un desagradable encontre a la frontera americana….) i haguéssim de fer nit al mític hotel Ramada de New Jersey. A l’endemà quasi perdem el vol cap al DF.

Al DF ens vem trobar a l’Hugo que ens va deixar un apartament per dormir al tranquil barri de Villa de Cortés. Després de visitar el centre, menjar fajitas, pozole (veure foto) i boníssimes sopes (amb cochinita pibil i formatge Oaxaca) de la Gloria. Comentar que el museu d’Antropologia de Mèxic DF és molt espectacular. Al cap de setmana va venir l’Hèctor que ens va acompanyar a visitar les piràmides del sol i la lluna de Teotihuacan i el preciós poble de Taxco.

A partir d’aquí vem anar a Toluca per agafar un vol cap a Huatulco (al Pacífic), ja que Puerto Escondido ens esperava! Puerto escondido es un poble que comença a ser mass turístic, i on hi viuen molts surfistes donades les onades que van haver. Vem provar això del surf… i bé… millor que ens dediquem a un altre esport! L’hotel Villa Carrizalillo ha estat tot un encert, et va agradar oir Marta? jejejejeje

Va fer una mica de llàstima abandonar el bonic hotel de Puerto Escondido, però després de 12 hores en un súper autobús de luxe vem arribar a San Cristóbal de las Casas, Chiapes. Per mi va ser un dels millors llocs per visitar, amb la seva màgia, misticisme, colors i gent. Ademés vem poder conèixer gent molt interessant, com la família Casajoana de Sant Cugat, o el Joan de Granollers amb el que vem viatjar per Chiapes en paral·lel. Destacaria San Juan Chamula que té una església increïble i Palenque, que pel meu gust són unes de les millors ruïnes maies que vaig veure a Mèxic.

Allà a Palenque vem tenir l’experiència de dormir a la selva (el Panchán), i sopar en un animat restaurant on tots els turistes que dormien en aquella selva (plena de bungalows) hi sopaven i hi disfrutaven de la música en directe. Des d’allà vem visitar les ruïnes de Yaxchilan (amb un “simpàtic” xòfer), on només s’hi podia anar amb barca, i més tard a Bonampack on hi va ploure torrencialment i vem haver de córrer com bojos

Des de Palenque vem sortir de nit cap a Mèrida, on hi vem descansar dues nits i vem llogar un cotxe per anar cap a Cancun, on després d’una nit ens vem dirigir cap a l’hotel Barceló Maya Palace i a Tulum

Doncs res, torno a marxar de vacances. Realment, el 2007 ha estat un any ple de viatges molt emocionats, vaig començar viatjant a Berlín amb el Toni i el Marc, a Granada amb la Marta, a Irlanda per Setmana Santa, a Mallorca amb el Pau & friends, a Itàlia i l’últim gran viatge a la Xina també amb la Marta, on em vaig trobar amb el meu amic Justin.

Ara toca el Marroc, la veritat és que ja hi he anat 2 vegades! jejejeje la primera el 2003, em va permetre adinsar-me en el món de les ONG i el professorat, ademés de fer grans amistats com el Siddhartha, la Meri, el Dani, el Hassan, entre molts altres. El següent any, vaig baixar a veure el Hassan i a fer una petita ruta pel Marroc en el cotxe del Driss, un antic Peugeot 203 jejejeje. Però sempre em vaig quedar amb les ganes d’anar al desert, i passar-hi una nit.

Aquesta vegada he enredat als amics de Växjö (Philipp, Mario, Toni i Marc) ademés de la Marta, per anar a Marrakech, llogar uns jeeps i arribar-nos a les dunes d’Erg Chebbi.

Us passo la meva ruta, i no dubteu que n’escriuré un post a la tornada explicant les aventures que hem viscut.

Després de disfrutar 2 dies de la companyia del Justin i la seva família a Zhuhai, la Marta i jo vam pujar a un autobús durant 12 hores (per 140 yuan cadascun) en direcció a Yangshuo. A partir d’aquí es va acabar poder entendre que ens deien els xinesos i parlar en anglès amb ells ! jejejeje

Yangshuo és una petita població (per dir-ho d’alguna manera) rodejada per muntanyes de belles formes (com podeu comprovar a les fotografies) i per on hi passa el riu Li.

Fa unes quinze hores que la Marta i jo hem arribat de la Xina. Bé, per ser més exactes de Hong Kong (ja que no es senten massa xinesos). La veritat és que no sé si vem marxar ahir, abans d’ahir o quan exactament, ni tampoc sé si tinc gana, son, o si estic cansat… seran els efectes del jet lag, no ?

Com ja vaig resumir breument desde Beijing, la Xina és un país que m’ha encantat. A priori no esperava trobar-me aquest tipus de país, però també era la primera vegada que viatjava a Àsia, per tant…

A continuació us explicaré en diferents capítols, el recorregut que vem seguir per la Xina, les negociacions en els mercats xinesos, com ens enteníem amb els aborígens, i d’altres coses… que espero que serveixin a gent que com jo va buscar informació a la xarxa sobre aquest gran país !

A continuació us explicaré l’arribada a Hong Kong, el passeig per Macau i els tres primers dies a Zhuhai, abans d’aventurar-nos cap a Yangshuo, Shanghai i Beijing.

Macau i Zhuhai
Continua llegint…

Com alguns sabeu, la Marta i jo estem a punt d’embarcar cap a la Xina. Vem fer un brain storming fa 4 mesos al respecte de les nostres vacances, i democràticament vem triar visitar la Xina com a destí on voldríem passar aquestes vacances.

Xina

Hem dissenyat un petit recorregut que a continuació detallaré, però també volia mostrar-vos altres pàgines, blogs, llibres que ens han servit de font d’informació per a qualsevol viatger que estigui perdut buscant quelcom d’informació al respecte d’aquet grandiós país. Suposo que el fet de què s’acostin els Jocs Olímpics faran que més i més turistes visitin la Xina.
Continua llegint…

Aquest cap de setmana la Marta i jo hem visitat la Vall de Boí, on hem pogut disfrutar del romànic en el més pur estat. Les cuidadíssimes esglésies medievals ens han permès redescobrir l’art romànic i descobrir aquesta bonica vall des del capdamunt dels seus campanars.

La vall de Boí

Sempre m’ha agradat molt l’estrofa de la poesia d’Antonio Machado, Caminante, no hay camino, // se hace camino al andar. Potser és per això que sempre que viatjo i arribo a una ciutat, el primer contacte que m’agrada tenir-hi és fent-hi una passejada (curta o bé moooolt llarga… jejeje).

Potser escric aquest post condicionat perquè avui, coincidint que hi ha el Justin per Barcelona, hem fet una ruta turística en bicicleta per Barcelona tots els amics, però realment no us vull parlar d’anar el bicicleta, tot i que potser d’això us en parlo un altre dia, no ?
Continua llegint…

Com comentava al post anterior, la Marta i jo hem anat a Itàlia de vacances durant una setmana. Vem visitar Florència, Roma i Nàpols (per aquest ordre), i la veritat és que Itàlia és un país que fascina però que alhora sembla que es va quedant enrere.

Aquest any no aniré a Pamplona per San Fermín, tot i que feia 3 anys que hi anava, aquest any no podrà ser.

El fet de què ma germana visqui a Pamplona, i que el Pau m’hi animés a anar per primer cop fa tres anys, ja que ell ja hi havia amb els companys de la feina va iniciar aquesta tradició que trencaré donat que marxo a Itàlia una setmana de vacances.

Parlem una mica de la festa ?
Continua llegint…

Vaig prometre que escriuria aquest article a viatjar.cat, però bé, prefereixo escriure alguna cosa un pèl més personal, amb fotografies capturades insitu, i crec que potser és un millor lloc (em perdones Jose Manuel ? jejeje).

La tradició popular diu que s’ha de cantar la famosa cançó de “la manta al coll i el cabasset“, així que comencem així abans de conèixer les profunditats de la festa, no ?

la manta al coll i el cabasset / mon anirem mon anirem al Postiguet / arreando a chim pam pum / arreando a chim pam pum …
Continua llegint…