Tan bon punt he arribat a casa, he vist un missatge del Raimon que deia “Quim Monzó for president!”.

Realment m’ha sorprès aquest comentari del Raimon, i aleshores he caigut en què avui s’inaugurava la Fira del Llibre de Frankfurt, que està dedicada a la literatura catalana…. i que en Quim Monzó faria el discurs d’inauguració de la fira.

Com que és un autor que m’agrada molt llegir (i escoltar per la ràdio, també adorava les seves aparicions al programa del Mikimoto Persones Humanes), no he dubtat ni un segon en buscar el text del discurs, i aquí el teniu… realment, és un text 100% Monzó… on converteix un discurs inaugural en un conte totalment monzonià ! jejejeje

Senyores i senyors,

Continua llegint…

Ja fa dies que va aparèixer la notícia del Google Lunar X Prize. El Google Lunar X Prize busca la creació d’una cursa privada cap a la Lluna on s’hi vegi involucrada gent de tot el món, per tal d’accelerar l’exploració de l’espai en benefici de tota la humanitat. El premi dotat en 30 milions de dòlars és un altre alicient.

Realment l’espai serà una de les solucions de la humanitat davant de la qualitat de vida que es preveu que els humans tindrem al nostre planeta, gràcies a la nostra implicació en el canvi climàtic o en la dependència energètica.

Estic una mica indignat amb la societat espanyola. Des de fa 5 dies ens estan bombardejant a la premsa amb la notícia de què se li ha prohibit a la selecció catalana de futbol disputar un partit amistós contra la selecció de soccer d’Estats Units d’Amèrica. La ministra espanyola parla de què les seleccions com la catalana no poden jugar partits oficials, etc… no entenc res !

Davant de notícies com aquestes que em fan rabiar, recupero la notícia que hi ha navegant per la blogosfera catalana que em produeix un sentiment bizàrric similar.

S’ha llançat una nova proposta per a donar a conèixer arreu del món el cas de l’Èric Bertran, denunciat per haver demanat l’etiquetatge en català.

La iniciativa es diu ‘El món ha de saber-ho’ i consisteix en difondre al màxim, des de YouTube, el documental ‘Èric i l’exèrcit del Fènix’, dirigit per Xevi Mató.

Dinant amb el Noe, mentre ell menjava calamars amb cigrons i jo bucatini que vaig comprar a Itàlia, ens va sorgir la pregunta de com fabricaven els espaguetis fa centenars d’anys, i una mica la procedència de la pasta.

Té procedència italiana ? xinesa ? quina és la història real dels espaguetis ? com es fabricaven ?

Aquest cap de setmana la Marta i jo hem visitat la Vall de Boí, on hem pogut disfrutar del romànic en el més pur estat. Les cuidadíssimes esglésies medievals ens han permès redescobrir l’art romànic i descobrir aquesta bonica vall des del capdamunt dels seus campanars.

La vall de Boí

Com comentava al post anterior, la Marta i jo hem anat a Itàlia de vacances durant una setmana. Vem visitar Florència, Roma i Nàpols (per aquest ordre), i la veritat és que Itàlia és un país que fascina però que alhora sembla que es va quedant enrere.

Tinc ganes de parlar-vos de l’aposta antropològica que vaig fer amb en Raimon, en la nostra reunió italiana setmanal. Estàvem parlant de les respectives vacances que farem, i parlant de la Xina, vaig comentar que havia llegit al respecte d’unes tropes romanes que s’havien “perdut” a la Xina durant una campanya de l’exèrcit romà, i en Raimon comentava que ell creia que es tractava de l’exèrcit d’Alexandre Magne que s’havia perdut per la Xina en la incursió que aquest va dur a terme per Àsia.

El resultat de l’aposta ?
Continua llegint…