El blog compleix un any!

Un any on us he explicat els meus viatges a la Xina, a Irlanda, al Marroc, a Escòcia, a la Vall de Boí, a Itàlia.

També he indagat una mica sobre la història d’un poblat xinès i un paquistanès, la guerra de les galàxies, els robots, la semapedia, els cotxes del futur, el brutal concert del Roger Waters a Barcelona o de l’increïble discurs d’en Quim Monzó (que tantes visites m’ha donat) o el fascinant missatge d’Steve Jobs.

Les aventures del bàsquet amb el Sant Feliu també van ser emocionants d’explicar, una temporada per no oblidar mai…

També ha estat un any on he canviat de treball, on estic coneixent gent molt especial, i també de domicili per compartir-lo amb la Marta…

Gràcies a TMT Factory cada dia veig com es pon el sol… i un dia qualsevol estenent la roba des del terrat de casa també es pot veure un bonic cel.

Aquest 2007 ha estat un any ple de canvis, viatges i emocions, i amb poc temps per escriure’n al respecte, però bé, s’intentarà millorar en aquest aspecte, ja que tinc pendents molts posts, com el del viatge del Marroc, la nova feina, el nou pis, entre molts altres que ara em vénen al cap… jejejejeje

Bé… com que ja s’acosta la nit de Nadal, desitjaros a tots, bones festes i una bona entrada d’any nou, i que el 2008 sigui com a mínim tan excitant com ho ha estat el 2007 en tots els nivells!

Us deixo amb algunes de les imatges que recordo en aquests moments…

[bàsquet, Itàlia i Xina amb la Marta, i veure com surt el sol des del cim d’una duna…]

Salut!

Estic una mica indignat amb la societat espanyola. Des de fa 5 dies ens estan bombardejant a la premsa amb la notícia de què se li ha prohibit a la selecció catalana de futbol disputar un partit amistós contra la selecció de soccer d’Estats Units d’Amèrica. La ministra espanyola parla de què les seleccions com la catalana no poden jugar partits oficials, etc… no entenc res !

Davant de notícies com aquestes que em fan rabiar, recupero la notícia que hi ha navegant per la blogosfera catalana que em produeix un sentiment bizàrric similar.

S’ha llançat una nova proposta per a donar a conèixer arreu del món el cas de l’Èric Bertran, denunciat per haver demanat l’etiquetatge en català.

La iniciativa es diu ‘El món ha de saber-ho’ i consisteix en difondre al màxim, des de YouTube, el documental ‘Èric i l’exèrcit del Fènix’, dirigit per Xevi Mató.

Sempre m’ha agradat molt l’estrofa de la poesia d’Antonio Machado, Caminante, no hay camino, // se hace camino al andar. Potser és per això que sempre que viatjo i arribo a una ciutat, el primer contacte que m’agrada tenir-hi és fent-hi una passejada (curta o bé moooolt llarga… jejeje).

Potser escric aquest post condicionat perquè avui, coincidint que hi ha el Justin per Barcelona, hem fet una ruta turística en bicicleta per Barcelona tots els amics, però realment no us vull parlar d’anar el bicicleta, tot i que potser d’això us en parlo un altre dia, no ?
Continua llegint…

El Davide m’ha ensenyat un vídeo del Photosynth Technology Preview, i des de llavors que volia escriure aquest article.

El Photosynth és un software desenvolupat per Microsoft Live Labs i la Universitat de Washington que analitza fotografies digitals trobades per internet per tal de crear models en 3D aconseguint mostrar tots els detalls i racons fotografiats per la gent.
Continua llegint…

Avui fa 30 es va estrenar als cinemes la pel.lícula d’Star Wars. El film de George Lucas va causar una revolució en el cinema i en la ciència ficció que s’ha anat allargant fins a tenir completa la saga dels 6 primers episodis.

D’aquella primera pel.lícula interpretada per actors com Harrison Ford, Mark Hamill i Carrie Fisher ens van introduir a descobrir què era la força, els jedis, el costat obscur, i els viatges intergalàctics. Ademés Lucas va aconseguir fa 30 anys uns efectes especials que no s’havien vist mai en les pantalles dels cinemes, ademés de comptar amb una banda sonora increïble (John Williams).

Aquest cap de setmana passat a Sant Feliu vàrem jugar la final a quatre de Copa Catalunya 2007, com ja comentava al post anterior.

A la semifinal vem aconseguir guanyar (patint) a la prórroga al Sagrat Cor, que va quedar tercer. I a la final vem perdre de 16 punts. Però bé, l’objectiu que era assolir l’ascens a lliga EBA, i es va aconseguir, tot i el mal regust que queda perdre la final de la manera com es va fer.
Continua llegint…

Bé doncs tot sembla apuntar que aquest és el primer post d’aquest blog. Encara no he decidit si serà un blog en català, castellà, anglès o algun altre idioma que també desconegui, per tant, l’escriuré en català.

Per començar em dic Marc Pous, sóc enginyer informàtic i tinc 25 anys en aquest moment.

M’apassiona la tecnologia, viatjar, la lectura i la música, i no ens oblidem del bàsquet.

En aquest blog espero parlar una mica de tot això.

Salut !