La setmana passada vaig tenir el plaer de ser convidat a un concert de la Robin McKelle. Segurament no la coneixereu, vaja, jo tampoc la coneixia, però a la gent que li agradi el swing, és una de les noves veus del panorama internacional. No us perdeu el seu single !

Se’ns va presentar aquest espectacle del festival de jazz de Barcelona com una nova experiència, molt habital a New York, on els clubs tenen fama, per la qualitat de la seva programació i per la bondat (o no) de la seva cuina. En aquest cas, la festa culinària anava a càrrec del cuiner Isma Prados (també aficionat del jazz), i aquest donaria pas a la cantant Robin McKelle i la seva banda. Robin Mckelle és a Barcelona presentat el seu primer disc en solitari Introducing Robin Mckelle, que recupera l’exuberància, la passió, la força i intensitat del cançoner nordamericà, molt més enllà del que anomenem retroswing.

La veritat és que el sopar va estar molt bé, el menú va estar format pels següents plats:

• Una copa de Voll-Damm per a Ostrot “Grand Central” amb malta i regalèssia (Special guest Thierry Airaud)
• …un cop a taula : panets d’olives, nous i porc fumat i un llonguet. Per tapar amb un Amanit d’anguila fumada
• Durant tot el sopar compartirem el pa TURRIS, llescat (Special guest Xavier Barriga, forner)
• Happy crab jam cocktail : El cranc com a solista dins d’una polifonia de picants, salats i refrescants (magrana, fulles, ous de peix, germinacions, ravets…). Una mousse arranjada pel solista ens proporciona una base rítmica i harmònica suficient per donar més amplitud al tema.
• Gumbó gumbó, le,le : Recreació del gumbó, plat originari de la cuina cajun. El nostre serà de verdures i gambes, combinant tirabecs, arrels de diferents tipus i “ocra”. Sopa criolla, lleugerament picant i molt aromàtica.
• Cheek to cheek : En el nostre cas, però, les galtes es toquen per dins. Es tracta d’una galta de porc ibèric cuinada amb aromes de grans de mostassa, tomàquet dessecat, melassa i diferents tipus d’herbes; és a dir, l’autèntica salsa barbacoa. Salsarem amb suc de pernil ibèric i acompanyarem amb “mashed potatoes”
• Days of wine and roses (Special guest Ramon Morató)
• El clàssic de Henry Mancini traduït a formes, sabors, textures. Una petita sorpresa que hem de saber esperar.
• Ademés del maridatge de vins de Quim Vila

El sopar va estar molt bé, l’Isma va demostrar la seva simpatia passejant-se amunt i avall del menjador amb més de 300 convidats, i el servei va estar francament a l’alçada del menjar.

El concert va ser un molt bon concert, amb bons músics, el probema van ser el públic. El públic del concert, era gent que majoritàriament només havia vingut al sopar (la major part amb invitacions), i que desconeixien qui era Robin Mckelle, per tant, es van pensar que la sobretaula era amb música de fons, cosa que no va ajudar gaire a gaudir dels primers minuts del concert. De mica en mica, la gent va anar abandonant la sala, tot i la bona música que anava sonant, cosa que va fer que els músics potser acabessin abans d’hora, ja que la sala es va quedar amb un quart del públic inicial.

Tot i això us adjunto un parell de vídeos que vaig fer :

En aquest Robin Mckelle té a la bateria Isma Prados, on va demostrar ser un bon bateria de jazz :

Visca el swing !