Fa un parell de setmanes que la cançó dels Rolling Stones “Sympathy for the devil”, em persegueix ! jejejeje a les jam session del bar del Sam Pep, a la ràdio, pel carrer …. serà 1 senyal ? jejejeje
Ja que estic patint aquesta persecució he decidit investigar els orígens de la cançó i per què no, dedicar-li un post…
No sóc un fan dels videojocs, ho he d’admetre, però quan el Roger ens va enviar un link amb el vídeo del videojoc que ha estat desenvolupant amb companys del màster de creació de videojocs de la UPF, no vaig poder resistir la temptació de donar-li un cop d’ull.
El joc, anomenat Galaxy Scraper, està cridat a ser, segons els experts, el nou videojoc de plataformes del segle XXI. La idea de transformar el típic joc de plataformes en un joc en 3D, ha fet que el Galaxy Scraper es converteixi en la reinvenció del Pacman, o del mateix Mario Bros.
El Pau m’havia promès aquesta fotografia que tant l’ha motivat en la seva nova aventura !
Sort nanu ! 
L’anterior setmana es va fer ressò a la premsa mundial la creació del primer cromosoma artificial per part del laboratori dirigit per Craig Venter, el pare del genoma humà (un autèntic científic mediàtic).
Davant de notícies com aquestes, on es fa públic com la ciència dóna passes endavant vull escriure una mica al respecte dels agents intel.ligents, explicant què són, i veient una mica quin pot ser el seu futur, llunyà ? potser no !
Tan bon punt he arribat a casa, he vist un missatge del Raimon que deia “Quim Monzó for president!”.
Realment m’ha sorprès aquest comentari del Raimon, i aleshores he caigut en què avui s’inaugurava la Fira del Llibre de Frankfurt, que està dedicada a la literatura catalana…. i que en Quim Monzó faria el discurs d’inauguració de la fira.
Com que és un autor que m’agrada molt llegir (i escoltar per la ràdio, també adorava les seves aparicions al programa del Mikimoto Persones Humanes), no he dubtat ni un segon en buscar el text del discurs, i aquí el teniu… realment, és un text 100% Monzó… on converteix un discurs inaugural en un conte totalment monzonià ! jejejeje
Senyores i senyors,
El Texas Hold’em Poker és la versió més popular joc del pòquer, i també la més jugada als casinos americans. Vaig descobrir aquest joc durant la meva estada a Växjö, on a Suècia s’estava fent molt popular (feien programes a la televisió i tot…).
Les regles del joc són ben fàcils si coneixes la normativa del pòquer (de 5 cartes que és més popular a Espanya, conegut com 5 card draw). Bàsicament l’objectiu del joc es tracta d’endur-se el pot apostat per tot els jugadors de la partida en una mà.
Avui parlant amb l’Stan de Semapedia, m’ha comentat que els Pet Shop Boys han fet un videoclip amb QR codes.
La veritat és que és un videoclip bastant eclèctic i original. Però el més trencador de tot, és que està fet com tot fossin codis QR, però sense estar contents amb això, cadascun dels QR codis apunta a un blog, una notícia d’un diari, a la wikipedia, entre d’altres… brutal…
Passejant per les festes de la Mercè amb la Marta, entre les paradetes de les ONGs, vem descobrir una paradeta de la ONG Viatgers del Món.
Viatgers del món són una organització no governamental orientada al turisme responsable, sostenible i just sense ànim de lucre. El seu objectiu és sensibilitzar, promoure i difondre el turisme responsable, utilitzant els viatges com a instrument pel desenvolupament econòmic local i coneixement mutu dels pobles. Intenten fer dels viatges una experiència enriquidora tant pels “turistes” com pels locals, partint sempre d’una visió igualitària.
Ja fa dies que va aparèixer la notícia del Google Lunar X Prize. El Google Lunar X Prize busca la creació d’una cursa privada cap a la Lluna on s’hi vegi involucrada gent de tot el món, per tal d’accelerar l’exploració de l’espai en benefici de tota la humanitat. El premi dotat en 30 milions de dòlars és un altre alicient.
Realment l’espai serà una de les solucions de la humanitat davant de la qualitat de vida que es preveu que els humans tindrem al nostre planeta, gràcies a la nostra implicació en el canvi climàtic o en la dependència energètica.
Amb aquest post volia acabar el relat del viatge que la Marta i jo vem fer per la Xina ja fa un mes (que ràpid passa el temps). Hem relatat la nostra arribada a Macau, Zhuhai, després com vem anar al meravellós poble de Yangshuo i a la increïble Shanghai.
L’etapa final del viatge van ser cinc intensos dies a Beijing, la gran capital xinesa que l’any 2008 celebrarà els Jocs Olímpics. Beijing és una ciutat que té una àrea com mitja Catalunya (16808 km2), i em va donar la impressio de ser un poble gegantí, ni tan sols es nota l’hegemonia de ciutat, un gran poble.
Ens vem allotjar en un hostel molt bufó, el Lotus Hostel en un dels hutongs de Beijing relativament a prop de la plaça de TiananMen (15 minuts amb taxi), i relativament a prop del metro (20 minuts caminant). És un hostel molt tranquil i recomanable, on la gent que el porta parla anglès.
