Los pilares de la tierra, el pitjor llibre que he llegit en la meva vida
L’altre dia, l’Amadís m’enviava un link del Periódico de Catalunya, on s’anunciava que l’escriptor Ken Follet havia escrit la continuació del llibre (arxivenut) de Los Pilares de la Tierra, que s’anomena Un món sense fi.
Davant de la bogeria que hi ha (i hi havia) amb el llibre Els pilars de la terra, vaig decidir llegir-lo fa un parell o tres d’anys, i la veritat és que no he trobat cap llibre que m’hagi decepcionat tant en la meva vida.
El vaig trobar el llibre més llarg, insípid, poc interessant, amb menys intriga i fàcilment endevinable que havia llegit mai.
En definitiva, a mig llibre em vaig plantejar l’alternativa de tirar el llibre per la finestra ja que no m’interessava en absolut la història de Kingsbridge, ni dels seus habitants. Però bé, vaig preferir acabar-lo de llegir, tot i el seu pes (més de 1300 pàgines sobre els meus braços), i vaig acabar-lo amb penes i treballs per tal de poder rebatre tota aquella gent que tan ha estimat aquest llibre, i que em poguessin donar arguments de pes al respecte de per què els havia agradat tant aquest llibre. I veient les estadístiques que mostra el Periódico, on un de cada 66 habitants del món s’han llegit aquest llibre… doncs bé… tinc gent per tot el món amb qui parlar de llibres! jejejeje
He llegit llibres difícils en la meva vida, que ara recordi, potser Lolita de Nabokov, o l’Odissea d’Homer han estat complicats llegir-los donada la seva complexitat, però almenys puc confirmar que eren llibres interessants de llegir, i de reconeguts escriptors. Ken Follet s’ha guanyat que no el torni a llegir mai més! Em sap greu Ken, però passo dels teus best-sellers!
Enganxant un tema amb un altre, divendres passat vaig tornar a veure un vídeo del Luis von Ahn al canal Wired Science(PBS) del Youtube. En Luis von Ahn és un doctor i professor de la Universitat de Carnegie Mellon, especialista en interacció entre homes i màquines, i també en criptografia. Ell és el creador del captcha, un sistema per no permetre a robots subscriure’s ni donar-se d’alta a cap formulari, introduint-hi una imatge amb lletres o números deformats i demanant a l’usuari que els introdueixi en un camp de text. Hi ha feines que són molt simples per humans, i en canvi molt complexes per màquines com són la detecció de patrons en imatges.
Luis Von Ahn, ha vist que cada dia es completen 60 milions de formularis amb captcha, i ha pensat que aquest sistema podria usar-se per millorar els llibres digitalitzats, que potser per problemes en la digitalització incorporen errors tipogràfics. Aquest nou projecte es diu re-Captcha, i pretén aprofitar tots aquests formularis per millorar els llibres digitalitzats en el món.
Una idea brillant…
Espero que aquest 2008 estigui ple d’idees brillants, mentrestant posaré el re-Captcha en el meu blog, per ajudar a digitalitzar llibres, ja siguin bons, o best-sellers de Ken Follet ! jejejejejeje
31. December, 2007 at 12:06
provant el re-captcha!
31. December, 2007 at 12:09
Oblidava de comentar que el re-Captcha és completament accessible (tot i que ignoro si deu ser complicat trobar el botó per escoltar el codi). Aquest incorpora un botó on escoltar 8 números (en anglès) entre soroll de fons, cosa que també és complexa d’interpretar per les màquines.
10. January, 2008 at 12:01
Te vamos a fichar para generar polémica en Leergratis.com juas juas juas
Oye vaya putada el captcha este…
14. January, 2008 at 21:00
I couldn’t understand some parts of this article en Marc, but I guess I just need to check some more resources regarding this, because it sounds interesting.
28. February, 2008 at 07:47
Yeah, Daniel, it IS interesting… Marc is making friends… But I’m sure he will learn something. Let me explain in catalan in order to make myself comprehensible:
Vas cometre un gran error, Marc. És imperdonable perdre les hores esmerçades en la lectura d’un totxo com aquest. 40 segles de literatura consagrada, contrastada, d’altíssima qualitat ens contemplen i ens decidim a llegir… Isabel Allende? Stephen King? Ken Follet? Vatua l’olla! Què tenen de dolent Shakespeare, García Márquez, Borges, Bulgakov, Najib Mahfud, o Joseph Roth? Ens considerem potser incapaços d’entendre’ls i gaudir-ne? No ens subestimem, sisplau!
Conclusió: llegim només autors morts. Els vius reconeguts podrien ser-ho per qualsevol motiu aliè a la seva qualitat literària.
I perquè veieu que res no és mesquí en aquest comentari, us deixo tres consells de franc:
1 - Cien años de soledad, de G.G.Márquez; Un best-seller que s’ho val.
2 - Morfina, de Bulgakov. No és famós per motius polítics, ho serà amb el pas de les generacions. No és la millor obra, escau per entrar-hi.
3 - Els set pilars de la saviesa; de T.H.Lawrence. Sí, el Lawrence d’Aràbia. Una joia.
Una abraçada des del Marroc, des d’una ciutat que coneixes prou bé.
La partícula elemental
www.atlesparticular.blogspot.com
11. July, 2008 at 00:32
Vaja, Marc,
precisament avui he començat a llegir aquest llibre. Era una mena d’assignatura pendent i el teu comentari m’ha fet abaixar els ànims. Però, de moment, encara que només sigui per curiositat, insisteixo en l’intent. Però si el llibre no m’agrada no podré dir que no estava avisat.
13. September, 2008 at 00:08
Marc estic llegint-me aquest llibre i he de dir que de moment estic enganxada, vaig per la pàgina 400 i no puc parar de llegir.
A més a més cal recordar que Ildefonso Falcones utilitzà aquest llibre com a inspiració per publicar la Catderal del Mar. He de dir que la copia no te res a veure amb l’original.
Salutacions
14. October, 2008 at 19:58
Hola, Em dic Josué i estudio 2n BTX. He arribat al post d’aquest bloc perquè estic fent el meu Treball de Recerca sobre “The Pillars of the Earth”. M’ha agradat saber que no t’havia agradat doncs tothom el considera un llibre de capçalera, ha estat un fenòmen com “a Vinci Code”. A part de que el trobessis “llarg, insípid i fàcilment endevinable” hi ha algun altre aspecte pel que consideris que no hauria de ser un “best-seller”. Gràcies per la teva ajuda, si em contestes, doncs el meu tutor del TR diu que cal investigar!
XD
15. October, 2008 at 11:55
Hola Josué,
com a lector jo no puc considerar que no hauria de ser un best-seller, bàsicament dono una opinió subjectiva del que m’ha semblat aquest llibre. Però sota cap concepte puc opinar sobre els gustos de la resta de lectors.
Jo ja he exposat el que em va semblar, un avorriment total, sense ritme i molt previsible!
16. October, 2008 at 11:49
Gràcies per contestar! i ànim amb aquest bloc que em sembla molt interessant!
17. October, 2008 at 15:06
Aquest llibre, Els Pilars de la Terra jo fa anys que el tinc a la biblioteca de casa meva, pendent de llegir.Curiosament, abans d´ahir vaig començar-lo i cada dia hi dedico una estoneta al migdia. La veritat és que el tema em resulta interessant, doncs no deixa de resultar curiós veure com un paleta (un bon paleta) de l´edat mitjana viu amb tanta penúria, considerant com n´han viscut de bé, fins ara, molts pèssims paletes contemporanis. Jo penso que la documentació del llibre és correcta, doncs un aprèn coses de la vida qüotidiana de fa un quants segles enrera, la qual cosa, penso, sempre és positiva. Per altra banda, com la majoria de best-sellers, el llibre està escrit amb un estil molt planer, directe i poc elaborat; segons el meu gust, les frases podrien millorar moltíssim en mans d´un autor tipus Saramago o García Márquez, que també escriuen històries força interessants però alhora riques, parlant des del punt de vista narratiu.