Vaig prometre que escriuria aquest article a viatjar.cat, però bé, prefereixo escriure alguna cosa un pèl més personal, amb fotografies capturades insitu, i crec que potser és un millor lloc (em perdones Jose Manuel ? jejeje).

La tradició popular diu que s’ha de cantar la famosa cançó de “la manta al coll i el cabasset“, així que comencem així abans de conèixer les profunditats de la festa, no ?

la manta al coll i el cabasset / mon anirem mon anirem al Postiguet / arreando a chim pam pum / arreando a chim pam pum …

L’any passat (2006) per tal de commemorar la recent graduació com a enginyers superiors en informàtica, l’Enric i jo vem anar a les Fogueres d’Alacant amb amics meus de Suècia, tenint com a amfitriona la Cristina Rudolf i tots els seus amics, amigues i familiars !

Les fogueres són les festes majors d’Alacant. Aquest tipus de festa es remunta a una tradició pagana per tal de celebrar l’arribada del solstici d’estiu que coincideix amb la nit de Sant Joan (23 i 24 de juny). A la nit de sant Joan també se l’anomena la Nit del Foc. Es creia que les flames allunyaven i espantaven els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que vaguen durant la resta de l’any. També se l’anomena la nit de les bruixes.

A Alacant a partir del dia 20 es planten les fogueres (que són escultures de cartró-pedra que satiritzen temes d’actualitat, bàsicament) en determinats punts de la ciutat, que seran cremades (excepte una, la guanyadora) el dia 24 de juny. Cada dia hi ha una mascletà a les 2 del migdia, i focs artificials a la platja a la nit. Ademés d’això, la festa es viu als carrers d’Alacant, plens de barraques i taules per als veïns, per tal de disfrutar la festa amb els amics, bevent i txerrant.

Jo vaig tenir el plaer de compartir la festa amb els amics de suècia (Toni, Cristina, Nice, Sergio, David) i l’Enric, el Gren, entre d’altres (espero no haver-me deixat massa gent), bevent al voltant d’una banyera plena de gel i ampolles al costat de l’estació d’autobusos de la ciutat que era on havien reservat la taula els amics de la Cristina. Les nits van ser entre surrealistes i molt divertides, ademés de maratonianes (l’Estereo estava molt lluny !).

Només dir que és una festa increïble, la qual us recomano visitar i endisar-vos en ella !

Bones Fogueres 2007 !