Tinc ganes de parlar-vos de l’aposta antropològica que vaig fer amb en Raimon, en la nostra reunió italiana setmanal. Estàvem parlant de les respectives vacances que farem, i parlant de la Xina, vaig comentar que havia llegit al respecte d’unes tropes romanes que s’havien “perdut” a la Xina durant una campanya de l’exèrcit romà, i en Raimon comentava que ell creia que es tractava de l’exèrcit d’Alexandre Magne que s’havia perdut per la Xina en la incursió que aquest va dur a terme per Àsia.

El resultat de l’aposta ?

Investigant per la web vàrem trobar la resposta fàcilment. En Raimon tenia part de raó, però estava parlant d’un altre fet històric.

Resulta que part de l’exèrict d’Alexandre el Magne, durant la seva conquesta asiàtica, va quedar-se visquent a Hindu Kush, una regió del Pakistan. Aquesta ètnia que habita aquesta zona, són coneguts com els kalash, un grup ètnic on s’ha demostrat que provenen de l’exèrcit invasor macedoni. Molta d’aquesta gent, rossa i amb ulls clars (gens típic dels pakistanesos que habiten a les contrades veïnes), tenen la seva pròpia llengua i la seva pròpia religió amb múltiples deïtats (entre els quals apareixen els 12 déus de l’Olimp), i que semblen seguir els ritus dels grecs.

A continuació us mostro la zona on es troben els kalash.

Zona dels Kalash

Per altra banda, tenim els romans perduts ! d’aquests hi ha molta menys informació, però comença a ser un fet acceptat, i del qual els xinesos del Liqian esperen treure’n diners del turisme ! (sempre els diner$….).

Doncs bé, tot va començar, quan als anys 30 i 40 els xinesos van insinuar que els habitants de la població de Liqian podien ser descendents dels romans. Els comentaris es van quedar aquí fins que el 1995 es va publicar un treball del professor d’història xinesa de la Universitat d’Oxford, Homer Hasenflug Dubs, aquesta publicació explicava la teoria de què 10.000 soldats romans van ser fets presoners pels parnis, després de la batalla de Carrhae, al sudest de Turquia el 53 abans de Crist, on avui hi ha Uzbekistan. Aquests presoners es convertiren en mercenaris, que oferirien els seus seveis als Hun (els pitjors enemics dels parnis) capitanejats per Jzh Jzh contra la dinastia xinesa Han (206 abans de Crist - 200 després de Crist) el 36 després de Crist. L’aparició de l’exèrcit romà en aquella època quedaria enregistrat en escrits xinesos, on comentaven que l’exèrcit enemic utilitzava tàctiques de batalla mai vistes fins aquells moments a la Xina.

Dubs deia que aquests homes, capturats pels xinesos, construïrien la ciutat de Liqian (Li-chien), literalment en xinès Alexandria.

Dubs va publicar el 1957 el llibre A Roman City in Ancient China, 30 anys després, David Harris, un escriptor i aventurer australià, va llegir el llibre de Dubs, i no va dubtar en anar a Gansu per a buscar la ciutat de Liqian, la qual va anomenar “la ciutat construïda pels romans a la Xina 1300 anys abans de què Marco Polo arribés a Cathay“.

Actualment s’han analitzat els gens de 93 dels habitants de Liqian, donat que molts dels habitants tenien faccions occidentals (ulls verds, nas gros, i cabell ros), i s’han trobat gens que provenen dels romans.

Aquesta seria la ruta que seguiren els romans que van poblar Liqian.

Per més informació al respecte de la relació entre l’imperi romà i les regions asiàtiques, he trobat aquesta interessant entrada a la wikipedia : Sino-Roman relations.

Aquest cop vaig guanyar l’aposta ! Seguim jugant Raimon ? jejejejeje