L’anterior setmana es va fer ressò a la premsa mundial la creació del primer cromosoma artificial per part del laboratori dirigit per Craig Venter, el pare del genoma humà (un autèntic científic mediàtic).

Davant de notícies com aquestes, on es fa públic com la ciència dóna passes endavant vull escriure una mica al respecte dels agents intel.ligents, explicant què són, i veient una mica quin pot ser el seu futur, llunyà ? potser no !

Resumidament, els agents són unes entitats que perceben el que passa al seu entorn mitjançant sensors i que responen actuant en l’entorn de a través dels seus efectors, i mitjançant aquests agents recrear el comportament intel·ligent humà en tots els aspectes.

En la primera època de la recerca als anys 70, va ser proposat el paradigma dels actors. Aquest model proposava l’actor com un objecte interactiu i concurrent que tenia un estat intern, i que es comunicava mitjançant missatges amb la resta d’actors. Aquests actors s’han arribat a desenvolupar fins als agents.

“Un agent és un sistema computacional que habita en un entorn complex i dinàmic. L’agent pot sentir i actuar de forma autònoma al seu entorn i té un conjunt d’objectius i motivacions que intenta aconseguir a través de les seves accions”, segons Patti Maes, de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT).

Definits els agents, veiem les característiques principals que tenen :
1. Autonomia : un agent és capaç de prendre la iniciativa i exercir un control sobre ell mateix i sobre les seves accions, sense la intervenció directa dels humans.
2. Reactivitat : un agent percep mitjançant sensors el seu entorn i respon amb un temps raonable davant dels canvis detectats. Normalment les accions es porten a terme quan es compleixen (o s’incompleixen) precondicions de regles, creences o plans que tenim dissenyats.
3. Sociabilitat : un agent pot interactuar amb d’altres agents (i fins i tot amb humans) a través d’algun tipus de llenguatge de comunicació d’agents. La interacció entre els agents és un mecanisme mitjançant el qual s’intercanvien el seu coneixement, creences, plans per tal de treballar de manera cooperativa, i poder solucionar problemes que no poden resoldre com a agents individuals.
4. Proactivitat (capacitat de prendre la iniciativa) : un agent no només té la capacitat de respondre als canvis que es produeixen en el seu entorn, sinó que també ha de ser capaç de prendre la iniciativa per tal d’aconseguir els seus objectius.
5. Orientació cap als seus objectius : un agent fa totes les accions que porta a terme per tal d’aconseguir arribar a la meta que se li ha proposat. I ell és el responsable de les decisions que pren per tal d’arribar fins al seu objectiu.

Aquestes són les característiques bàsiques que ha de complir un agent. Cal tenir en compte que un agent pot complir moltes més característiques segons les seves necessitats. Per tant, tenim en compte les següents característiques :

• Mobilitat : un agent ha de ser capaç de moure’s a través de l’entorn pel qual ha estat creat, tant sigui físic com virtual.
• Continuïtat temporal : un agent ha d’estar contínuament executant processos, encara que hagi aconseguit el seu objectiu.
• Veracitat : un agent no comunicarà informació falsa premeditadament.
• Benevolència : un agent no pot tenir objectius en conflicte, sinó li serà impossible arribar al seu objectiu.
• Adaptació : un agent cal que s’adapti als canvis que pateixi el seu entorn.
• Delegació : un agent ha de ser capaç de delegar feines cap a d’altres agents, i acceptar feines delegades.

Fa uns anys es van plantejar el fet de sofisticar el raonament els agents individuals i d’aquesta manera millorar la coherència dels sistemes multi-agents, per aconseguir que cada agent per ell sol pogués raonar sobre l’entorn. Aleshores, es va presentar una solució coneguda com el sistema BDI (belief-desire-intention). És a dir, creença, desig i intenció, on l’agent que tingués una arquitectura BDI seria deliberat (agents posseeixen un model simbòlic intern del món i poden planejar les seves accions i negociar amb altres agents per tal d’aconseguir els seus objectius).

En una arquitectura BDI, l’agent és vist com un agent racional amb un conjunt d’actituds mentals com són les creences, els desitjos i les intencions. I l’agent prendrà les accions en funció dels seus estats. Aquesta aproximació és molt apropiada per a agents en entorns reals, complexos i dinàmics, perquè s’acosta al raonament humà.

El meu primer contacte amb els agents intel.ligents van ser mentre estudiava a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, i feia el projecte final de carrera en el projecte Share-It dirigit per Ulises Cortés. A la revista de la UPC d’aquest mes apareix un reportatge sobre el projecte a la pàgina 4.

Fa cosa d’un mes parlant amb el Jordi Sabater, doctor en intel.ligència artifical, vaig preguntar-li la seva opinió sobre els agents intel.ligents. M’interessava saber, si un expert veia que fossin tecnologies viables en un futur próxim, possibles aplicacions, etc. Després de comentar diversos projectes on estava involucrat, em va comentar que creia que en qüestió d’uns 10 anys preveia que les empreses començarien a apostar per aquestes tecnologies i d’aquesta manera podríem començar a interactuar amb ells a la vida real.

Crec que els humans encara no estem preparats ni per interactuar amb humans…. Interessant….