Amb aquest post volia acabar el relat del viatge que la Marta i jo vem fer per la Xina ja fa un mes (que ràpid passa el temps). Hem relatat la nostra arribada a Macau, Zhuhai, després com vem anar al meravellós poble de Yangshuo i a la increïble Shanghai.

L’etapa final del viatge van ser cinc intensos dies a Beijing, la gran capital xinesa que l’any 2008 celebrarà els Jocs Olímpics. Beijing és una ciutat que té una àrea com mitja Catalunya (16808 km2), i em va donar la impressio de ser un poble gegantí, ni tan sols es nota l’hegemonia de ciutat, un gran poble.

Ens vem allotjar en un hostel molt bufó, el Lotus Hostel en un dels hutongs de Beijing relativament a prop de la plaça de TiananMen (15 minuts amb taxi), i relativament a prop del metro (20 minuts caminant). És un hostel molt tranquil i recomanable, on la gent que el porta parla anglès.

El primer dia vem decidir anar a visitar la Ciutat Prohibida, on ens hi esperàvem perdre, una de les 7 meravelles del món no pot deixar indiferent oi ?… doncs ho va fer ! … potser va ser la calor, la infinitat de turistes xinesos que no tot moment t’asetgen el pas, o la mateixa ciutat que no deixa de ser un recinte amb les “cases” de l’emperador (algunes en obres per tenir-les enllestides pels Jocs Olímpics de Beijing 2008) amb plaçes empedrades, o la poca informació que hi havia (vem agafar una guia il.legal que ens va guiar per la ciutat prohibida durant 2 hores per 20 €, una autèntica estafa, però vem preferir això abans d’agafar uns audiòfons que costaven 12€ …).

Després de la visita a la ciutat prohibida i la muntanya que hi ha davant, vem anar a visitar el Silk Market, on la Marta hi tenia moltes ganes d’anar-hi. Al Silk Market vem descobrir la diferència entre els comerciants de Shanghai i Beijing. Com bé deia la guia de LonelyPlanet, o la mateixa gent que ens havíem trobat, a Beijing o més concretament, al Silk Market, els venedors són bastant agresius, t’agafen, et golpegen, i et criden ! jejejejeje resultat ? vem marxar pitant del Silk Market… jejejeje i vem agafar un autobús (random) per anar al Yashuo Market (ignoràvem si l’autobús ens hi portava) per trobar-nos amb el Tailor Ma, el sastre del Justin que ens havia recomanat (3era planta a mà dreta, esquerra i dreta, per si algú hi vol anar, que li doni records de part meva… jejejeje). El Tailor Ma em va prendre les mides i li vaig encarregar 2 americanes i pantalons i 8 camises a mida ! jejejeje quasi res… les camises les tindria en 24 hores i els vestits en 3 dies…

Aquella nit vem sopar a prop del hostel, i vem tenir la nostra primera experiència amb cartes de restaurant únicament en xinès. Sort que hi havia un home de Hong Kong que amablement ens va demanar el que a ell li va venir més de gust, i ens va explicar la seva vida com a mariner ! jejejeje

Al segon dia, vem anar a visitar la gran muralla. Havíem reservat aquesta excursió a través del hostel ja que arribar-hi en taxi és un pèl costós per 2 persones. Ens havien comentat que anar (entre 80 o 120 km segons el fragment que vulguis visitar) costa uns 40 €, per tant, vem preferir anar-hi amb l’excusió organitzada pel hostel. Vem visitar el fragment de la Gran Muralla de Mutianyu. La veritat és que la gran muralla em va encantar, hi hagués caminat hores i hores, però només vàrem tenir 2 hores per recórrer-la. Després vem baixar de la muralla amb 1 patinet… jejejeje

A través del Justin, aquella nit vàrem conèixer la Catalina, una simpàtica colombiana que estudiava xinès a Beijing, i que ens acompanyaria a sopar quasi cada nit que vem estar a Beijing portant-nos a boníssims restaurants de Beijing. Aquella nit vem sopar ànec a l’estic de Beijing (típic ànec laquejat… pato laqueado ?), amb 3000 plats més (no cal oblidar-ho) !

El tercer dia el vem invertir en visitar el que serà el futur Teatre Nacional de Beijing, la plaça de Tiananmen, les portes de la ciutat, i el temple del cel. Després vem tornar al Yashuo Market per continuar prenent mides per les americanes i pantalons, i vem anar a sopar amb la Catalina.

Al quart dia i últim (dia sencer) ens vem dedicar a visitar els hutongs, recollir les americanes i pantalons al Tailor Ma, fer les últimes compres i anar a un espectacle d’acrobàcies molt espectacular, però alhora curt. A l’hora de sopar, vem anar a un restaurant típicament xinès on et donaven una graella perquè hi fessis la carn (bacon, pollastre, vedella amb soja, etc.) i va ser molt original.

El cinquè dia vàrem marxar de Beijing amb la impressió que no havíem vist absolutament res de la ciutat, com per exemple el Palau d’Estiu, entre moltes altres coses… però bé… vem agafar l’avió de camí a Senzhen, i des d’allà va començar el periple per creuar la frontera xinesa en direcció a Hong Kong canviant 3 vegades d’autobús i tot això sense entendre una paraula de xinès ! jejejeje

Un cop arribats a Hong Kong, ens vem dirigir a Kowloon que era on teníem el hostel. Per ser exactes alChunking Mansions. Chunking Mansions és conegut com el lloc de Hong Kong amb les “hotels” més barats (s’estimen que hi ha unes 1980 habitacions, i que hi viuen unes 4000 persones d’unes 120 nacionalitats en un paupèrrim edifici…), però no és d’extranyar després de veure l’entrada de l’edifici en concret ! jejejeje feia por ! L’habitació que ens van donar feia 5 m2 amb lavabo, tauleta de nit i televisió inclosa ! històric !.

Després d’aquesta decepcionant arribada a Hong Kong vem anar a passejar pel carrer marítim tot observant l’skyline que s’hi divisava… impressionant… com en un troç tan petit de terra hi poden haver edificat tants rascacels…

A l’endemà ens vem dedicar a perdre’ns per la calurosa Hong Kong. Sincerament em va decepcionar aquesta ciutat. Només hi ha botigues de més o menys luxe, però absolutament res a visitar-hi. Vem dinar en un atapeït restaurant coreà (mai havia provat el menjar coreà) i s’ha d’admetre que em va sorprendre positivament el menjar d’aquest país. Com a fet destacable, vem visitar la fira de Hong Kong, on hi celebraven una fira d’alimentació, i he d’admetre que els xinesos (o hong konguesos) són com els spanish, agafen tan menjar com poden ! jejejejeje A la nit vem anar a veure l’espectacle de llums, música i focs articials que fan per encendre les llums dels rascacels. No està malament l’espectacle, però massa gent ! jejejeje

Arribàvem al final del nostre (llarg o no…) viatge després de 15 dies, però marxàvem amb la sensació que ens faltava molt per descobrir d’aquest immens país que tan ens havia meravellat (almenys a mi). Hi havia anat sense massa espectatives formades, i he tornat enamorat de la Xina…

Ara a pensar en el proper destí… alguna proposta ?